Dé n'hi do quina s'ha muntat per aquell fotomuntatge al bloc del Lluís Suñé. Espectacular. Informatiu d'Antena 3, portades de El Mundo i tertúlies i tertúlies de ràdio sobre la broma que el Lluís va penjar al seu bloc, pensant que el missatge tan sols arribaria a la parròquia habitual. Però ser candidat a unes "elecciones nacionales", comporta certes coses i la caverna mediàtica està atent de tot el que es diu per tal d'engegar la seva màquina patriòtica i vomitar sobre nosaltres.
Diuen que la fotografia del Lluís era desafortunada. Jo no ho crec. La imatge és en clau d'humor i s'ha de tractar com a tal. Que pot ferir sentiments? a vegades cert sentit de l'humor (com ara el negre) topa amb pells massa fines. El Lluís no ha caigut que ell ja és a hores d'ara un dirigent d'ICV. Un candidat que representa (als ulls de l'opinió pública) unes sigles polítiques. Algú que ha d'anar amb compte amb el que diu i com ho diu. Perquè aquest fotomuntatge enviat per mail en cadena fa gràcia i no pots parar de riure, però resulta que ho fa un regidor, un càrrec públic i el volen enviar a judici. Aquest és el principal error, no tenir en compte que és un dirigent. Perquè en el moment que entres en aquest joc de la política, saps que has de vigilar què dius. Has de ser políticament correcte o aniran a per tu. I en aquests moments, la realitat ja supera la ficció.
És curiós els cops que el Rodríguez Ibarra ens ha dit de tot als catalans. Llavors potser sí que ens hem enfadat i hem demanat que es reprovessím. Però ja està. Ni televisions parant la seva programació, ni rodes de premsa de Vicepresidents, ni tanta òstia. El Lluís potser ha estat desafortunat, és cert, però bé que ja ha demanat disculpes i ha retirat la imatge. D'aquí a convertir-se en l'ase dels cops dels mitjans (espanyols i catalans) hi ha un món. Perquè sí cada cop que algun polític ha fet servir l'humor parlant dels catalans haguéssim d'anar a judici, no acabaríem mai.
Diuen que la fotografia del Lluís era desafortunada. Jo no ho crec. La imatge és en clau d'humor i s'ha de tractar com a tal. Que pot ferir sentiments? a vegades cert sentit de l'humor (com ara el negre) topa amb pells massa fines. El Lluís no ha caigut que ell ja és a hores d'ara un dirigent d'ICV. Un candidat que representa (als ulls de l'opinió pública) unes sigles polítiques. Algú que ha d'anar amb compte amb el que diu i com ho diu. Perquè aquest fotomuntatge enviat per mail en cadena fa gràcia i no pots parar de riure, però resulta que ho fa un regidor, un càrrec públic i el volen enviar a judici. Aquest és el principal error, no tenir en compte que és un dirigent. Perquè en el moment que entres en aquest joc de la política, saps que has de vigilar què dius. Has de ser políticament correcte o aniran a per tu. I en aquests moments, la realitat ja supera la ficció.
És curiós els cops que el Rodríguez Ibarra ens ha dit de tot als catalans. Llavors potser sí que ens hem enfadat i hem demanat que es reprovessím. Però ja està. Ni televisions parant la seva programació, ni rodes de premsa de Vicepresidents, ni tanta òstia. El Lluís potser ha estat desafortunat, és cert, però bé que ja ha demanat disculpes i ha retirat la imatge. D'aquí a convertir-se en l'ase dels cops dels mitjans (espanyols i catalans) hi ha un món. Perquè sí cada cop que algun polític ha fet servir l'humor parlant dels catalans haguéssim d'anar a judici, no acabaríem mai.
