Bloc: Fumantxu's weblog
De fet, agradi o no, el muntatge té la seva originalitat. Està molt lluny de les barroeres manifestacions i actituds de molts dirigents polítics que no han dubtat en insultar, menystenir, o agreujar a Catalunya i els seus habitants a fi de treure’n rèdits electorals en les seves circumscripcions. No cal anar massa lluny, ni en les hemeroteques ni en el temps per trobar sucoses frases en contra de Catalunya, el català i els catalans.
I quan això passava no recordo tanta teatralitat en les reaccions del polítics i mitjans de comunicació estatals. Es clar que quan només s’insulta o agredeix sense cap mena d’argument ni justificació qui queda realment desqualificat n’és l’autor i no el receptor.
El cas que ens ocupa aquest article és diferent: el seu autor posa el dit a la llaga (d’una manera més o menys encertada segons sensibilitats) que s’ha obert d’una manera sagnant que difícilment es tancarà a gust de tothom i que pot portar conseqüències imprevisibles a la llarga, des de que el Sr. Solbes va posar blanc sobre negre les balances fiscals entre comunitats autònomes (i altres dades que van afegin llenya al foc).
I, es clar, això sí que fa mal. Això sí que molesta i fereix de veritat el famós orgull carpetovetònic del qual aquest Estat en va tan sobrat. I, com sempre, solucions: cap, ni una. Reaccions: desmesurades i estèrils fins a l’infinit.
Tal i com hem comentat més d’un cop, mentre es doni més valor a les formes que al fons seguirem essent un país de pandereta on la majoria d’ineptes que tenim per polítics seguiran tranquil·lament en el seu càrrec sense fer res més que crear problemes per comptes de solucionar-los.
Que tothom aprengui a llegir entre línies i deixem-nos d’orgulls i honors mals entesos dels quals només en mengen els polítics i el seu entorn.
I quan això passava no recordo tanta teatralitat en les reaccions del polítics i mitjans de comunicació estatals. Es clar que quan només s’insulta o agredeix sense cap mena d’argument ni justificació qui queda realment desqualificat n’és l’autor i no el receptor.
El cas que ens ocupa aquest article és diferent: el seu autor posa el dit a la llaga (d’una manera més o menys encertada segons sensibilitats) que s’ha obert d’una manera sagnant que difícilment es tancarà a gust de tothom i que pot portar conseqüències imprevisibles a la llarga, des de que el Sr. Solbes va posar blanc sobre negre les balances fiscals entre comunitats autònomes (i altres dades que van afegin llenya al foc).
I, es clar, això sí que fa mal. Això sí que molesta i fereix de veritat el famós orgull carpetovetònic del qual aquest Estat en va tan sobrat. I, com sempre, solucions: cap, ni una. Reaccions: desmesurades i estèrils fins a l’infinit.
Tal i com hem comentat més d’un cop, mentre es doni més valor a les formes que al fons seguirem essent un país de pandereta on la majoria d’ineptes que tenim per polítics seguiran tranquil·lament en el seu càrrec sense fer res més que crear problemes per comptes de solucionar-los.
Que tothom aprengui a llegir entre línies i deixem-nos d’orgulls i honors mals entesos dels quals només en mengen els polítics i el seu entorn.
