Bloc: Jaume Renyer - Per l'esquerra de la llibertat
Vaig trobar-me amb Lluís Suñé el mateix vespre que va saltar a les primeres pàgines dels diaris espanyols l'apunt del seu bloc referit a l'espoli que pateix Catalalunya.
Érem a la terrassa de "ca l'astut", li vaig donar ànims per aguantar la pressió mediàtica i vàrem intercanviar breument impressions sobre els fets dels quals ell era protagonista. Després vaig saber que havia retirat el post i demanat disculpes, una actitud que entenc però que no comparteixo. No li faig cap retret a ell, els hi faig als que l'han obligat a retractar-se a base de sobredimensionar aspectes colaterals del seu apunt ocultant la veracitat de la qüestió de fons que volia denunciar: l'espoli fiscal dels Països Catalans per part de l'estat espanyol. El fet que Extremadura ocupi un lloc secundari dins del conjunt nacional espanyol no és imputable al poble català, i si existeix un sentiment de greuge històric no resolt del poble extremeny no és degut a una pretesa hegemonia dels interessos catalans a l'hora de definir les polítiques d'estat. L'afer Suñé és una anecdota convertida en categoria per dividir l'opinió pública i atemorir els que s'atreveixin a denunciar l'arbitrari ordre estatal que perpetua les condicions de dependència política i econòmica del nostre país.
