Lluís Suñé, regidor d’ICV-EUiA a Torredembarra ha destapat la caixa dels trons. En un to sarcàstic el company blocaire es va inventar una campanya “SOS Extremadura” per a captar ajut pels nens extremenys fent servir els logos de UNICEF i del Govern espanyol com a resposta a l’allau de veus que continuaven titllan a Catalunya d’insolidària tot i haver quedat clar amb la publicació de les balances fiscals que la contribució dels catalans, cobreix en escreix el que reben des de fa més de 30 anys més de la meitat de les comunitats beneficiades per aquests ajuts, res de nou.
Com no podia ser de cap altre forma, un cop coneguda la brometa, des de Extremadura se li han llençat al coll com a feres, qualificant l’acció fins i tot de pornografia infantil, ja que en el cartell que Suñé ha dissenyat hi surten dos nens petits en condicions extremes de pobresa que van mig nus i la “Junta de Extremadura” ja ha posat el cas en mans dels seus serveis jurídics, un dels molts cossos funcionarials que entre tots els hi sufraguem amb la nostra solidaritat, per tal de fer-li pagar a Suñe el seu atreviment, faltaria més. Fins i tot en l’humor, els catalans som completament diferents, mentre en altres latituds els fa petar el cul els Morancos i l’Arèvalo, per aquí triomfa “Mister Bean“, “Allo, allo” o el “Si Ministre” paradigmes de “l’humor intel·ligent o anglès“, en diuen, que hi farem.
Entenc el sarcasme de Suñé en veure el destí que a Extremadura especialment però en general a totes les comunitats receptores, donen a la solidaritat que els arriba, principalment de Catalunya i el control que del resultat de la seva aplicació han estat fent els diferents governs estatals des de l’inici de la nostra democràcia. Veient només una dada la de la distribució de l’ocupació entre el sector públic i el privat, jo comprenc els motius que han portat a l’amic Lluís a fer la conyeta.
Com no podia ser de cap altre forma, un cop coneguda la brometa, des de Extremadura se li han llençat al coll com a feres, qualificant l’acció fins i tot de pornografia infantil, ja que en el cartell que Suñé ha dissenyat hi surten dos nens petits en condicions extremes de pobresa que van mig nus i la “Junta de Extremadura” ja ha posat el cas en mans dels seus serveis jurídics, un dels molts cossos funcionarials que entre tots els hi sufraguem amb la nostra solidaritat, per tal de fer-li pagar a Suñe el seu atreviment, faltaria més. Fins i tot en l’humor, els catalans som completament diferents, mentre en altres latituds els fa petar el cul els Morancos i l’Arèvalo, per aquí triomfa “Mister Bean“, “Allo, allo” o el “Si Ministre” paradigmes de “l’humor intel·ligent o anglès“, en diuen, que hi farem.
Entenc el sarcasme de Suñé en veure el destí que a Extremadura especialment però en general a totes les comunitats receptores, donen a la solidaritat que els arriba, principalment de Catalunya i el control que del resultat de la seva aplicació han estat fent els diferents governs estatals des de l’inici de la nostra democràcia. Veient només una dada la de la distribució de l’ocupació entre el sector públic i el privat, jo comprenc els motius que han portat a l’amic Lluís a fer la conyeta.
